L’habitació prohibida

A en Pirata sempre li hem prohibit entrar a l’habitació on dormim, principalment pel tema higiènic i també per preservar la pau nocturna (a Osca vam comprovar que un gos roncador, somniador, assedegat o enyorat dels amos pot arribar a ser un corcó si és a la mateixa habitació i amb el morro arriba al nostre coixí).

S’ha acostumat a jeure just a l’ampit de la porta durant la nit, com qui vigila el ramat però, talment com fa la mainada, ha anat provant quin era el límit -el de l’habitació i el nostre-. Més d’un cop l’hem trobat dormint amb el cos fora de l’habitació i el cap a dintre, d’altres cops al llevar-nos ha entrat mig cos i s’ha quedat plantat esperant les manyagues de bon dia; sempre l’hem renyat una mica quan hem vist que traspassava la frontera, però el que està passant últimament ja exigeix mesures més severes.

Quan marxem de casa procurem deixar l’habitació amb la porta ajustada però ai! dos cops que hem arribat a casa a hores intempestives ens hem trobat en Pirata sortint de l’habitació amb postura “cuerpo-a-tierra”, penedit, arrossegant-se talment com un soldat sota filferros, abans i tot de que li haguem dit pas res. Sap perfectament que ha fet quelcom que no està bé i, com els nens, l’actitud de culpabilitat el delata. L’esbronquem, el tenim castigat sense mimos unes hores i sembla donar-se per enterat... o això ens pensàvem!

Fa dues nits vam sentir-lo bordar en somnis (ho fa tot sovint, un dia d’aquest publicarem una entrada “Especial somnis”). En aquell estat entre el son i la vigília vaig detectar que el soroll era més fort que de costum i, mig zombie, vaig aixecar el cap per controlar on era en Pirata. En la penombra una bola de pèl s’arraulia als peus del llit, al vell mig de l’habitació, dormint amb tota la tranquil·litat del món. Mode “bronca” ON -“Pirata! què hi fas aquí, surt! fuig!”. El quisso, com tot animal, va despertar-se desorientat i en comptes d’afanyar-se a sortir el que va fer va ser espaterrar-se panxa amunt mostrant submissió (o demanant manyagues?). En aquells moments de confusió mental l’únic que se’m va acudir va ser anar-lo empenyent fins fora de l’habitació, ell encara boca enlaire i jo repetint -“fuig! buff... fuig!”.

La solució serà tancar la porta per a que no entri? rendir-nos i deixar-lo entrar? repetir-li fins l’esgotament que aquell és territori vedat per ell? S’accepten suggeriments.