Qui no té feina el gos pentina

És estiu i, com acostuma a passar, fa calor. Els gossos duen tot l'any un abric de pells que els va de les parpelles a les plantes dels peus ambdós inclosos amb el que d'aquesta calor no se'n poden escapar. Si sumem a això que els quissos no suen com nosaltres, sinó que refresquen el seu cos a força de treure la llengua, ens n'adonarem del que els costa fer front a aquesta època de l'any.

La raça d'en Pirata és de pèl llarg i, tot i que el vam pelar només adoptar-lo, ara ja llueix un bon mantell. No sabem si per esponjar una mica el pelatge, o per alleujar una mica el pes d'aquest, o senzillament perquè és l'època de "muda", últimament se li cau un munt de pèl. Quan el tenia curtet, diguem uns dos centímetres, no era tan espectacular com ara que cada unitat pilosa n'hi fa deu. Ara, si ens descuidem una mica, el pis sembla un poble abandonat de l'oest amb les volves rodant cap als racons. Curiosament alguns altres gossos de pèl llarg amb qui coincidim habitualment al passeig també estan passant el mateix procés, i jo diria que fins i tot se'ls veu més prims (consell, no li digueu a un propietari aprensiu que veieu el seu gos més prim... podeu sumir-lo en una depressió "no-cuido-bé-el-meu-gos" molt profunda).

Per evitar les volves gegants corrent per casa ("-ai, us heu comprat un puf nou!" "-...err... no.") el que fem és raspallar diàriament en Pirata amb un raspall que combina pues metàl·liques per un costat i pues suaus per l'altra. Es nota que li encanta perquè s'hi posa bé per a que arribem a pentinar-li tots els racons, menys la cara i els peus que no acaba de fer-li gràcia, tot i que acostuma a ser on té més nusos.

Aquesta pràctica va molt bé per desfer-se dels pèls morts, que queden al raspall i no pel terra, ni són més motius d'estossecs del gos quan es llepa per arreglar-se (sí, els gossos també poden vomitar boles de pèl), s'eviten nusos -futures rastes-, a més de reafirmar el vincle afectiu. Així com les mones es treuen els polls en senyal de respecte, l'amo i el seu gos disfruten d'una sessió de mimos extra mitjançant el raspallat. Tant és així que en Pirata ronca com un gat en certs moments i arriba a contagiar-se i llepa amb dolçor el raspall, la mà o el que tingui més a l'abast del company que el pentina.

Quan els cadellets neixen són rentats assíduament per la seva mare amb llargues llepades, potser és aquest record el que fa que en Pirata (i els altres gossos, suposo) s'entendreixin i se sentin feliços, protegits, nets i estimats. Com veieu és un cúmul d'avantatges pentinar el gos, és un exercici relaxant que estimula la confiança, així que, ja sabeu, si mai teniu gos no deixeu de fer-ho!