Qui és qui?

Una de les coses més boniques que implica tenir en Pirata és la seva capacitat per fer que nosaltres sociabilitzem amb altres persones. Ja varem explicar en una entrada anterior que allà on passegem normalment a en Pirata anem coneixent poc a poc o tothom que hi va. És divertit veure com ens coneixem tots gairebé exclusivament pel nom del gos que ens acompanya. Així parlem que ens em trobat la “Peluda”, en “Marley”, o “O Rei”, quan volem dir que em parlat amb els seus amos. Àdhuc hi ha una certa afinitat entre els que tenim gossos d’Atura, sembla que ens mirem com dient “que ben parit és el nostre gos, eh!”.

Però aquest fet no només queda circumscrit a la zona de passeig. El primer diumenge de vacances, en una excursió al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, mentre ens arreceràvem del sol punyent sota uns arbrets, amb la llengua d’en Pirata un pam més enllà del morro, ens varem trobar amb la Vivi i els seus amos (la Laura i l’Antoni. Gràcies per les fotos!). La Vivi va aturar-se ràpidament al costat d’en Pirata intentant compartir l’escanyolida ombra, i de seguida varem fer-la petar amb la Laura i l’Antoni, sorpresos com nosaltres de la semblança (gairebé són idèntics) entre els nostres respectius animals. Així és com varem compartir algunes experiències sobre la Vivi i en Pirata, i acabarem per immortalitzar el moment de la trobada entre els dos quissos (quin gran invent les càmares digitals i el correu electrònic!). Malgrat que Vivi era una femella, contràriament al estàndard de la raça, i tal com es pot apreciar, ella era lleugerament més grossa que el Pirata (el pèl també hi fa molt).

Qui és qui? (A la l'esquerra, la Vivi. A la dreta, en Pirata.)

Realment va ser una trobada entranyable i molt agradable.

I, pot ser que hagim encetat un d'aquell capítols de culebrot sudamericà? "Yo soy tu helmana, mi amol"...