07 d’agost, 2006

Pirata, vine!

Amb en Pirata em après que quan s’adopta un gos, s’ha de ser pacient. Igual que nosaltres hem d’adaptar els nostres horaris a allò que comporta incorporar un nou membre a casa, ell s’ha d’adaptar a nosaltres. Per això em de premiar les coses que volem que faci (les carícies, les paraules dolces i “llaminadures” per gossos són ideals per aquest fet) i rebutjar contundentment allò que no desitgem; normalment nosaltres ho fem amb un NO! vehement. Així, de mica en mica en Pirata ha anat aprenent diverses ordres com ara “Vine!” “Cap aquí!” “No!” “Quiet”, i últimament comença a respondre a “Seu!”.

Més endavant ja parlarem més profundament de les ordres i com implementar-les; el cas és que durant aquestes vacances, a força d’estar molt amb ell, em aconseguit “imprimir-nos” o “fixar-nos” com a part de la seva “família”. Durant les excursions per terres aragoneses, allà on no hi havia perill d’atropellament, estimbament, etc. deixàvem que en Pirata corregués lliure. En aquests passejos, de mica en mica i donat que no coneixia l’entorn, no només ha après a confiar en nosaltres a l’hora de guiar-lo, si no que va començar a seguir-nos allà on anéssim sense haver d’estar cridant-lo contínuament i àdhuc a esperar-nos quan ell s’avançava massa.

Ara és un plaer dur-lo a passejar per entorns controlats (mai en llocs on es podria despistar i prendre mal, com llocs amb trànsit o molts vianants). Ell sol va fent i quan “veu” que t’has allunyat de seguida et ve a buscar!

Així, per tots aquells que adopteu un gos, les claus per que us segueixi allà on aneu són les següents:

1. Paciència.
2. Dur-lo molt a passejar. Primer lligat amb la corretja i anar “cantant” les ordres que vols que respongui.
3. Deixar-lo lliure en entorns controlats. Si veieu que se us escapa, mai correu rere seu (a no ser que hi hagi molt de perill). Ell ho interpretaria com un joc o que encara pot avançar més i només aconseguiríeu que s’allunyés.
4. Quan fa alguna cosa bé, feu-li veure amb manyagues, carícies o “llaminadures”.
5. Paciència.

El procés d’adaptació d’una gos adoptat és lent, hem de tenir en compte que l’animal ja ha tingut una vida, i que malgrat ell també tingui moltes ganes d’agradar-nos (de fet li acabem de fer un favor, i ell ho sap), cal pensar que tot és nou per ell.

Però sobretot no patiu, tot i que al principi pugui ser frustrant, quan comença a respondre al seu nou nom, o a fer cas d’allò que li dius, la recompensa és infinita.

En una entrevista, ja ho deia un pastor del Pirineus, quan li preguntaven per què s’estimava tant als seus gossos: “Els gossos no m’han fallat mai, hi ha persones que sí!

3 comentaris:

La tortuga taruga ha dit...

“Els gossos no m’han fallat mai, hi ha persones que sí!”


Vaja, estem bastant filosòfics últimament :D

Que un gos no et falli mai té molt de mèrit, però crec que les relacions amb les persones (a tots els nivells) poden arribar a ser més complexes, i hom sempre n’acabarà esperant més. Crec que sempre és més fàcil que et falli una persona que un gos.

El pastor dels Pirineus escull una opció fàcil; estima a qui no li ha fallat mai.

Rolando ha dit...

Opció més fàcil, opció menys complicada...estic força cansat que hi hagi gent que digui que estimar un gos és una opció molt simplista i fàcil. Una cosa són les relacions humanes i una ben diferent són les relacions amb animals i ,el que puc afirmar, és que un gos és fidel, carinyós i innocents.
-Qué no m'han decepcionat mai els gossos? és un fet;
-el per què? ni el se ni m'interessa.
-Qué no són concients del que fan o del qué volen? tinc els meus dubtes i puc demostrar-ho convidant-vos a que estigueu amb els meus gossos uns quants dies.

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Estic d'acord amb tú, Rolando. I encara vaig mès enllà, jo que he tingut gats i gossos, fins i tot aquest primers (els gats) tenen un sisè sentit que recomano posar-ho a prova, jo vaig tenir una gata més de 18 anys i us aseguro que era sorprenent, i ara amb la Vivi estic experimentant aixó, que en sembla que entenen mès del que nosatres pensem i coneixem.
I clar que no ens fallan, els no entenen ni d'envejes ni maldats.