09 d’agost, 2006

Els viatges d'en Pirata

En entrades anteriors ja vam explicar algunes sortides, però aprofitant les vacances hem aconseguit fer un intensiu d’exteriors. Potser el primer que cal comentar és l’aversió inicial que sentia en Pirata a l’hora de pujar al cotxe, no li feia gens de gràcia perquè era un espai tancat, però a força d’anar-lo portant a munt i avall ha après que sempre que el fem pujar al cotxe el duem a un lloc nou i interessant. Com sempre s’ho acaba passant bé cada cop és menys reticent al viatge.

Fins fa ben poc la manera de fer-lo entrar al maleter era que en Quim l’agafés a coll-i-be i el diposités amb cura allà on li tocava, però això de deixar de tenir contacte amb el terra no li agradava gens al gos i es retorçava entre els braços per aconseguir escapar-se’n. Ara, que ja ens el coneixem una mica més, hem trobat la manera d’orientar-lo per a que ell solet entri: primer li deixem olorar la part del darrere del cotxe per a que es vagi fent a la idea, després entra en joc la seva odia quan donem copets als punts clau on ha de posar les potes del davant per donar-se impuls, quan es veu preparat, entra en acció el tacte, posant les potes davanteres al graó que prèviament li hem assenyalat i, voilà! amb un saltiró (i una empenteta al cul per ajudar-lo) en Pirata ja és al seu compartiment esperant les nostres manyagues de premi.

Tan bé va aquest sistema que en els últims trajectes ell sol, només notar que obrim el maleter, ja busca la manera de saltar-hi amb més o menys traça. Ja sabeu que al principi, per tal que s’acostumés al vehicle, vàrem començar amb trajectes curts, però ara cada cop els desplaçaments que fem poden ser més llargs. S’ha acostumat doncs al moviment del vehicle i fins i tot es pot adormir en les llargues hores d’autopista!

3 comentaris:

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Ops¡, dons nosaltres aquest problema no l'em tingut. Si obrim el cotxe, tan bon punt es obert, ja hi es la Vivi en el seu interior, i si diem les paraules màgiques "anem al cotxe??" els bots d'alegría i les bordades son impresionants. Quan la vam recollir de la gossera de Mataró, vam pensar que tindriem problemes per ficar-la dintre, dons no, el problema va ser nostre, perque pobreta feia una "catipend" o sigui un tuf inagüantable, i tot el trajecte fins a casa, amb les finestres obertes, si si ¡¡¡ el 23 d'octubre del 2004 amb un fred que pelava i amb aquesta farum vam estar una setmana, dons a la gossera la van esterilitzar i fins que no l'hi treïesin els punts no la podiem banyar, (Ay¡¡ el que arrivem a patir els pares pels fills ;) )

LA TIETA ha dit...

OSTRES! UNS ALTRES PAPES ADOPTIUS DE GOS D´ATURA!!!! ;DDD. QUE TENEN AQUESTS GOSSOS??? HAUREM DE CREAR EL CLUB DE FANS VIVI TAMBE????N´HAURE D´ADOPTAR UN? NOOOO SENT TIETA ADOPTIVA I FAN DE MOMENT N´HIA HA PROU ;P

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Hola tieta, dons si, tenen alguna cosa especial aquests gossos, no es caracteritzen per ser gaire "empalagosos", no son el tipic gos que et llepa fins que quedes ben moll, pero tenen una inteligencia superior a d'altres i una personalitat molt marcada. I si comences sent fan, ja veuràs com acabaràs sent mama d'un, ;) ji ji ji