En Pere, després d’una ullada analítica per saber de quina pasta estem fets, comenta que hi ha un gos que potser ens agradaria acollir. Es tracta d’un jove gos d’atura que una voluntària del centre va trobar fa tres mesos estirat a la cuneta d’una carretera. Semblava que l’havien acabat d’atropellar hi havia perdut un ull i quedat cec de l’altre. Després de dubtar-ho un moment hem demanat que ens l’ensenyés.
El Pirata surt tot decidit seguint de prop les petges dels altres gossos que li fan de guia. Va deslligat i no corre gaire per no desorientar-se, s’orina alegrement sobre el peu d’en Pere, que es nota que ja hi té pell morta amb aquestes confiances que s’agafen de tant en tant els seus protegits. Ens explica la història del jove Pirata i ens proposa que ens l’emportem aquests dies a casa per veure com hi encaixa, li podem donar una bona dutxa i una esquilada i, si no n’acabem d’estar convençuts, el podem tornar sense cap mena de compromís.
No hem dut ni collaret, ni tenim menjar ni plats... res de res... no estem segurs que així, de cop i volta, puguem fer-nos càrrec d’aquest animal discapacitat. Tot i això el Pirata ens conquista subtilment deixant-se amanyagar i passejar com si ho hagués fet tota la vida. Finalment decidim intentar-ho, encara que sigui només per aquests quatre dies de Setmana Santa, així li donem unes vacances al quisso de tant estrès caní que hi ha a la Protectora.
En Pere ens ha donat una corretja, una bossa de pinso, un parell de botifarrots de salami per gossos i la informació necessària per si podem dur a en Pirata al veterinari. Ens dóna consells i s’apunta les nostres dades. Al cap d’una estona quan ja anem tirant cap al cotxe amb el Pirata passejant al nostre costat arriba la Rosa, la dona d’en Pere, amb dos voluntaris més. Comentem la jugada, ens donen ànims i un munt de consells més. Dóna la casualitat que ella té una botiga a dos carrers d’on visc i ens obre les portes a que passem per allà sempre que vulguem. En Pere també ens anima a que el truquem sempre que faci falta, a qualsevol hora del dia, per preguntar o demanar el que sigui necessari. Es nota que s’estimen a aquests trastos de quatre potes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada