24 d’agost, 2006

Per a ell, no hi ha bitllet.

Ja ho hem viscut un parell de cops, una en primera persona i l’altra com a espectadors casuals, i en ambdós casos resulta desagradable i, en certa manera, incomprensible. M’explicaré: els animals de companyia no poden viatjar en transport públic.

Aquest estiu, durant el viatge a Osca, volíem portar en Pirata a fer excursió pel parc nacional. Tothom que llegeix aquest blog sap que en Pirata és l’animal més tranquil que ha parit gossa. Doncs resulta que no. Que no podíem portar-lo amb nosaltres amb l’autobús llançadora que ens situava en el centre dels itineraris excursionistes. Ni pagant un taxa especial, ni res. No venien bitllet per en Pirata. La resta de la història ja ha estat explicada abans.

Un altra dia, agafant un autobús de línia entre dos pobles, el conductor va fer posar en la plataforma porta-paquets la minúscula maleta on una senyora hi portava a recer i tranquil·let el seu petaner. Asseguts, sentíem, esmorteït pel soroll del motor i el terra de l’autobús, els lladrucs angoixosos de la bèstia que s’havia quedat sola i desemparada entre embalums, farcells i demés paquets. Allà a sota sí que emprenyava el gos, i no pas amb la seva mestressa.

Aquí entrem en una paradoxa. Sí les recomanacions actuals sobre el transport ens diuen que cal potenciar el transport públic, com és que encara no s’ha trobat una solució a aquest dilema, i els propietaris dels animals ens veiem obligats a desplaçar-nos en vehicle privat?

Ja ho entenc que no tots els animals són iguals, ni que tots els amos (igual que fan amb la seva mainada) sabran corregir o controlar el seu gos. Però, i la gran massa que tenim gossos tranquils i educats que no tenen per què molestar més que qualsevol altra persona? Ja ho entenc que hi pot haver gent al·lèrgica, o que tingui por als gossos, etc. Però, i a la que no li faria res viatjar amb animals, ans al contrari, degut al seu efecte socialitzador encara en trauria un profit?

En fi, entenc que és una situació complexa i de difícil solució. Però també crec que s’hauria d’obrir un debat seriós sobre aquest tema, ja que afecta a molt gent, tal com es reflexa en aquesta pàgina web on aprofondeixen més en el tema.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Recordo que en aquell mateix viatge, en una de les parades van pujar un parell d'energúmens borratxos (o drogats, o les dues coses) que van estar importunant una passatgera suficientment com per fer-la córrer a canviar-se de seient, i en aquest cas el conductor no va obrir la boca per posar ordre..

De la mateixa manera, hi ha mainada que es mereixeria dur corretja, morrió o fins i tot anar dins una gàbia, però en aquests casos ningú gosa increpar els pares per a que eduquin millor els seus fills o minimitzin les molèsties que aquests ocasionen als altres que els envolten.

Alguna cosa no funciona en el sistema des del moment que hem oblidat que nosaltres també som animals, i "gràcies" a la nostra intel·ligència ens creiem superiors per fer el que vulguem amb el planeta i la resta d'habitants que el poblen amb nosaltres. Així ens va.

Anònim ha dit...

Em consta que a altres països europeus són més permisius alhora de permetre viatjar amb animals de companyia al transport públic. Perquè al nostre país estem sempre tan enderrarits!!! A l'interior de cafeteries tb hi ha el mateix problema. Haurem de deixar passar uns anys, com sempre?

Quim ha dit...

Em sembla que aquesta vegada ens ha sortit una entrada un pèl "capità enciam " i "capitana escarola", no? :P

Anònim ha dit...

aggggg ¡¡¡ despres de posar-vos aqui tota una dialectica sobre el tema d'avui, no se que he fet que l'he esborrat. agggg ¡¡¡
bé, anem per parts, sobre aquest tema hi ha molt camí encara per fer, perque si els èssers humans som capaços de lluitar pel poder, barallar per diners, i perdre el respecte pels nostres grans, encara està lluny el respecte i l'estima dels animals en tots els ambits de la nostra societat.

Respecte al teme paparres, ahir per cert també vaig escriure, pero no va apareixer el comentari, un cop esta feta la crosta, de fet ja s'està curant la ferida, pero jo encara i així l'hi estovo amb aigüa oxigenada i despres li posso Topionic o Betadine, dos cops al dia, fins que en sembla que s'ha desinflat bastant.

A mes, ahir vaig escriure també sobre l'eutanasia, vaig fer una petita disertació de les meves experiencies amb els animalons que he tingut que tots tres (2 gates i un gos també recollit de la gossera) vam tenir que sacrificarlos quan van arrivar a vells i van agafar malalties terminals. Es dur, pero es la millor opció, tan de bó els humans des de el meu punt de vista tinguesim aquest dret de morir dignament.

ale, petonets, que ja m'he allargat molt (que plasta que soc)

Anònim ha dit...

Gent! La religió ha fet molt de mal! Hi ha gent que realment es pensa que déu els ha fet a la seva imatge i semblança... i la resta d'animals, són al món per "servir-nos".

Si podeu, aneu a frança. No sé si es poden dur animals als transports públics, però la majoria de restaurants i hotels et deixen dur el gos amb tota normalitat.

Això em recorda una anècdota: fa cinc o sis anys, vaig trucar al refugi de Núria per informar-me sobre el tema:
- "Hola, bones... Només trucava per saber si es pot dur el gos."
- "Oh, i tant! Només faltaria. Ara bé, a la nit l'has de deixar a fora lligat..."
...
Mira, perquè vaig quedar tan flipat, que no se'm va ocòrrer donar-li les gràcies a aquesta llumenera per permetre'm de tenir gossos a casa meva.

I ja prou de post, que he d'anar a pencar!!! :)

Anònim ha dit...

Ostres Quim, ara entenc perquè els guiris entren amb més tranquilitat el gos als establiments. Nosaltres sempre preguntem i som molt respectuosos quan veiem que a algú li pot molestar la presència del quisso; crec que amb una mica més de permisivitat dels comerciants i una mica més de civisme dels propietaris es podria arribar a un equilibri satisfactori per tots.