Una de les coses més boniques que implica tenir en Pirata és la seva capacitat per fer que nosaltres sociabilitzem amb altres persones. Ja varem explicar en una entrada anterior que allà on passegem normalment a en Pirata anem coneixent poc a poc o tothom que hi va. És divertit veure com ens coneixem tots gairebé exclusivament pel nom del gos que ens acompanya. Així parlem que ens em trobat la “Peluda”, en “Marley”, o “O Rei”, quan volem dir que em parlat amb els seus amos. Àdhuc hi ha una certa afinitat entre els que tenim gossos d’Atura, sembla que ens mirem com dient “que ben parit és el nostre gos, eh!”.
Però aquest fet no només queda circumscrit a la zona de passeig. El primer diumenge de vacances, en una excursió al Parc Natural de
Qui és qui? (A la l'esquerra, la Vivi. A la dreta, en Pirata.)
Realment va ser una trobada entranyable i molt agradable.
I, pot ser que hagim encetat un d'aquell capítols de culebrot sudamericà? "Yo soy tu helmana, mi amol"...
2 comentaris:
Hola, un petit incís, si, son molt semblans en Pirata i la Vivi, pero la gran diferencia d'ells, es que la Vivi es una gran....."GRUÑONA ¡¡¡" sempre ha de marcar als altres gossets que es ella la que mana (potser com algunes dones ???? ;) je je)
Hey, però recordo que la Vivi -tot i roncar-li una miqueta al principi- va estar la mar de tranquil·la allà a l'ombra, es va portar molt bé!
Jeje, no sé si serà perquè en Pirata és molt dòcil (per això de la ceguera, que el deixa indefens) però ja està acostumat que els altres gossos li donin canya. Sort que a força de passejar pels mateixos llocs i trobar-se sempre els mateixos amics acaben per deixar-lo estar. Si ja ho diu la dita "dos no es barallen si un no vol"! :)
Publica un comentari a l'entrada