Buidant el dipòsit

A mig matí, després del passeig matinal, ha begut força aigua i s’ha posat a ensumar i rondar per tot el menjador. No és normal que estigui tan inquiet si nosaltres estem tranquil·lament assentats al sofà, però de seguida hem descobert què li passava: en un moment donat ha aixecat la poteta i ha deixat anar els litres i litres de pipí que havia acumulat enmig de la habitació. L’hem deixat acabar, que pobra bèstia necessitava alleujar-se, però en quant ha acabat l’hem renyat per a que no hi torni. Mentre el meu company li assecava les potes jo he fregat la mulladissa. Quina pudor! El pipí era reconcentrat d’olor i color, sort que s’ho a tret del ventre!

Tot seguit he dut a passejar en Pirata per a que el meu company tornés a passar el motxo per tot el pis i així intentar esborrar del tot l’olor, no fos cas que hi tornés a fer pipí per costum.

A la tarda el quisso ja ha menjat pinso sec tot sol, quin descans! L’hora de dormir ha estat menys moguda que la d’ahir, però hem tingut encara alguns moments de “wouf” i “bup” molt breus. Crec que els veïns no l’han sentit cap nit, perquè tan bon punt feia una mica de soroll ja ens tenia a un dels dos xiuxiuejant-li fermament que guardés silenci. Esperem que a partir de demà, que es quedarà sol un grapat d’hores, no faci gaire fressa.

Li encanta que el toquem i que estiguem per ell, ara ja ens fa més cas quan el cridem, però sembla que és igual que li diguem “Pirata” que “nano” o qualsevol altre cosa... ens respon pel to de veu i diferencia perfectament quan estem parlant entre nosaltres o amb ell. Ens busca per a que li fem manyagues i fa moneries per entendrir-nos. És un gust que sigui tan carinyós i tranquil.

A la nit ha fet una mica el tonto, però menys que ahir. Hem descobert que ha fet de ventre caca sòlida i ben formada, cosa que ens ha tranquil·litzat un munt. Sort que havíem posat papers on es va fer pipí, perquè allà mateix és on ens ha deixat el regalet.

Jo començo a anar força cansada, però cada cop estem més convençuts que l’animal s’ho val. Compensa el sacrifici amb tot l’amor que ens dóna. Hem decidit adoptar-lo definitivament en comptes de ser només “pares d’acollida”, no suportem la idea de que algú altre se’n faci càrrec i no li doni un tracte adequat. Tenim una mica de por, la responsabilitat és gran i els esforços seran importants, més amb un gos cec, però la experiència està essent tan maca i l’animal es fa estimar tant!