Amb l’explosió de la primavera arriben nous visitants a la ciutat i els que ja hi eren semblen agafar una nova embranzida. Portar a passejar el Pirata a la llera del riu i esperar a que faci les seves necessitats, ens ha dut a una millor observació del fenòmens de la natura que ocorren al nostre voltant. Malgrat trobar-nos en un entorn molt urbà, Gaia no deixa que visquem únicament entre parets de ciment i carrers d’asfalt.
En el camp ornitològic, sense anar gaire lluny ni fer un esforç extrem, podem veure pardals fent els seus típics saltirons o entrant i sortint dels nius instal·lats als forats de les parets que delimiten la llera; cueretes fent oscil·lar la cua per mantenir l’equilibri; els ràpids falciots (mengen, s’aparellen i dormen mentre volen!); orenetes a ran d’aigua fent-se un tip de mosquits; garces baixant a beure al riu, i els omnipresents gavians (ull, no són gavines). Si tenim sort, i aprofitant que les carpes lluiten per la fresa de la femella, podrem veure com algun gavià rememora temps passats caçant-ne alguna, deixant de banda, per un moment, altres menjars menys higiènics. Llavors, excitat i encuriosit per la presa, comença a picotejar-la per les parts més tendres: brànquies, dors, etc. Tot vigilant i atent que ningú li prengui, i fent crits per intimidar possibles adversaris.
Per altra banda, l’Eva fins i tot va veure una serp lliscant per la llera artificial i ficant-se a corre-cuita en un forat. Molt probablement es tractava de la serp d’aigua. Tranquils, no cal amoïnar-se per la seva seguretat. Tot i que aquesta serp pot prendre un posat molt agressiu si se sent amenaçada, tot és teatre, ja que és completament inofensiva.
Mentrestant i de moment, a en Pirata l’única fauna que li interessa són els altres companys d’espècie. Esperem que no comenci a veure’s atret per puces i paparres...cosa que em recorda que li em de posar el suc de les pipetes anti-bitxos-xucladors!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada