Ja fa més d'una setmana que tenim en Pirata, i no hi ha dia que no ens sorprengui. En els últims dies hem aconseguit un munt de fites: ha après a pujar i baixar les escales de reixeta que duen al riu, s'asseu quan li demanem, reconeix el camí de tornada a casa sense que l'haguem de guiar, ha regularitzat el seu cicle per fer les seves deposicions fora de casa, ens deixa dormir a les nits, comença a creure quan el cridem per que vingui, no ha tocat absolutament res del pis, respecta els espais on no pot estar, els veïns no s'han queixat per sorolls, és amistós amb la gent i els altres gossos... Oli en un llum!
Per part meva he d'admetre que soc animal de costums i he tornat a la rutina de dutxar-me al matí. Ara m'he de llevar més aviat per poder-ho fer tot, i per sorpresa meva reconec que és un petit sacrifici que no costa tant com em pensava. El més complicat sempre són els migdies, ja que tinc una hora justa per dinar i passejar el gos i, en teoria, m'hauria de deixat fet el menjar la nit abans, però no hi ha manera. Als vespres, entre el passeig, fer les feines de casa, el sopar, estudiar (que ho estic aparcant de manera escandalosa)... No hi ha manera de que em posi a cuinar per l'endemà. Sort d'en Quim que alguns migdies ens fa una visita i s'enduu en Pirata una estona i així deixar-me temps per acabar de dinar!
Per cert, si us sembla que en Pirata ha quedat lleig després de la pelada, us convido a conèixer en Sam, el gos més lleig del món!
Nota: Aquest gosset tan "mono" va morir el novembre del 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada