Quina nit la d'aquest dia

Ha estat un dia ple d’emocions i coses noves pel nostre pelut company, passa la nit tranquil dormint amb somnis que li fan moure espasmòdicament les potes, cosa que ens fa molta gràcia perquè vol dir que està prou relaxat com per caure en un son profund. Ves a saber què deu somniar...

15 d’abril de 2006

Avui ha menjat i ha begut normalment, però tot i treure’l a passejar tres cops al dia no hem aconseguit que faci les seves necessitats, ni a casa ni al carrer.

Se’l veu més a gust amb nosaltres, s’ha tornat la nostra ombra però segueix sense respondre al nom que li van posar a la Protectora. Qui sap quin nom devia tenir el seu primer any com a gos amb visió perfecte.

Hem trobat una nova zona de passeig més propera a casa i més adequada a un gos cec; es tracta de la riba del riu que passa per la ciutat, que és un espai ja condicionat per passejar gossos, s’hi accedeix per unes escales que en Pirata no ha volgut baixar (sort del meu company, que a força de braços l’ha baixat i pujat). En aquest lloc no hi entren vehicles, i no hi ha manera d’accedir-hi excepte per les esmentades escales, està molt bé i hi van un munt de gossos a pasejar. Fins i tot hi ha uns petits dispensadors de bosses per recollir les caques, tot i que tots els que hem trobat solen estar buits.

Per primer cop hem deixat en Pirata sense lligar, i ha estat content com un gínjol. Ha coincidit amb algun gos tot i que ell no els veu venir i no s’adona de la seva presència a menys que bordin o un bri d’aire bufi en la seva direcció fent-lo detectar l’olor de l’altre. Els altres un cop l’han ensumat passen olímpicament d’ell. Pobret, encara no ha fet amics.

Al ser un gos d’atura, que ja de per sí camina molt a ran de terra, no té gaire problemes amb les desigualtats del terreny. Algun petit xoc contra algun obstacle ha sofert, però té un serrell que, si va prou a poc a poc, l’ajuda a detectar els obstacles abans de picar-hi amb el morro. Ho ensuma tot, sembla una aspiradora. Cada cop n’estem més enamorats.

Teníem la intenció de dur-lo a pelar, però és un mal dia perquè totes les botigues fan pont. Hem tingut la sort de trobar-ne una oberta on no esquilen gossos però sí hi hem pogut comprar un parell de plats d’acer, un raspall especial i una piloteta que quan la pitges deixa anar un xiulet, a veure si aprèn a jugar-hi.

Hem aprofitat per fer una visita a la botiga de la Rosa per a que el vegi, a més d’aprofitar per comentar-li detalls que encara ens desconcerten una mica. Ella ens ha comentat les seves experiències i anècdotes amb els gossos discapacitats que té a casa i hem rigut una bona estona.

Durant la nit, com no el deixem entrar a la nostra habitació (tinc un matalàs de làtex nou de fa tres mesos, amb nòrdic de plomes inclòs, que no vull que es malmeti tan aviat) ha somicat una mica, ha grunyit i fins i tot li hem sentit el primer “bup”, així que el meu company, preocupat perquè avui el gos no havia fet encara les seves necessitats, ha acabat optant per vestir-se i dur-lo a passejar. Eren les cinc de la matinada! Jo he volgut seguir dormint però m’ha estat impossible i he passat una hora de rellotge enfundada en la meva bata mirant per la finestra fins veure’ls tornar. Una hora sencera al carrer i tot i així en Pirata no ha deixat anar ni una gota d’excrements!