18 d’abril, 2006

Dia laborable

El primer dia de la nostra nova vida, com qui diu. Avui hem d’anar a treballar i el deixarem sol força hores. He hagut de canviar algunes costums personals que tenia molt arrelades, com el fet de dutxar-me al matí. Ara ho faré per la nit al tornar de passejar i així l’endemà no hauré de matinar tant per treure en Pirata a voltar.

M’he passat el matí patint per ell, com les mares primerenques que pateixen per com deurà estar el seu fill en el primer dia de guarderia. Com, a més, a l’oficina no he tingut gens de feina no he pogut ocupar el pensament en res més que en el gos. He buscat informació de tot tipus i manera per Internet. Fins i tot he trobat el mail de la voluntària que va trobar-lo i li he escrit per explicar-li que en Pirata està bé i que ens l’estimem molt. Qui ho anava a dir, en quatre dies n’estem ben enamorats!

Al migdia he comprovat que efectivament és un sol d’animal i que no hi havia res fora del seu lloc. No sé si haurà plorat o fet gaire soroll, ja m’ho faran saber els veïns, imagino. Li he posat menjar però no l’ha tocat gaire i l’hem tret a passejar una estoneta curta perquè l’horari de la feina no ens permet gaire distraccions. Quan tornàvem cap a casa ha fet caca, fresca i de nou ben formada. Quina alegria! L’hem recollida i li hem donat un petit bocí de salami com a premi. A veure si en va aprenent.

Al vespre no ha fet pipí, em temo que demà tornaré a trobar una riuada enmig del menjador... però què hi farem. Es nota que és un animal molt intel·ligent que capta les coses ràpid, així que no m’espanta gaire la feina que ens espera per entrenar-lo.

Avui ha estat la primer nit que hem dormit sols en Pirata i jo. Aquest cop he deixat la porta oberta de l’habitació sense cap impediment per a que entrés i sortís... és que necessito dormir! S’ha portat la mar de bé i només ha entrat un parell de cops, com fent guàrdia, i ha reposat a la porta (sempre fora de l’habitació) vigilant per si em despertava. Només ha bordat un cop, crec que per comprovar si encara hi era, com que l’he renyat s’ha quedat tranquil i ha passat la resta de la nit rondant, menjant i reposant a la porta del dormitori.

2 comentaris:

IZKO ha dit...

kaixo Pirata,me alegro de que tengas por fin una familia!!sabes? te pareces mucho a mi(antes de la rapada...jeje,el pelo crece..) seguramente seremos primos lejanos...yo soy un pastor de brie,ah... me llamo IZKO.

musus desde euskadi!!ikusi arte!

Eva ha dit...

Hola Izko! El parecido es asombroso, efectivamente, de hecho hemos descubierto recientemente que Pirata tal vez no sea un Gos d'Atura, sino más bien un Pastor de los Pirineos (el abuelo del Gos d'Atura, procedente del N de los Pirineos). Investigaremos sobre el tema y haremos una entrada especial en nuestro blog. Quien sabe, igual sí somos familia! :D