Ordres

Sembla que ja va fent més cas quan el cridem pel seu nom, tot i que estic segura que hi fa més el to que no pas la paraula en sí.

D'ordres, però, sembla que n'entén algunes. Per exemple a l'hora de caminar pel carrer, si vull accelerar li dic "nem Pirata, hop-hop!"; aquest "hop-hop" sembla que el relaciona amb accelerar el pas. Curiós.

L'ordre que estem treballant aquests dies és "seu". Cada cop que li repetim (i repetim i repetim i repetim...) i acaba seient li fem un munt de festes. A data d'avui sembla que només se li ha de dir un parell o tres de cops per a que segui, tot i que es nota molt quan no li ve de gust perquè tot just toca amb el cul a terra i es queda mirant com dient "veus, ja sec, ho veus?".

La manera d'esbroncar-lo per a que no s'acosti a alguna cosa que pot ser perillosa per ell és un fort i decidit "shhhhhhhhht!!!". S'ajup de seguida i no torna a intentar passar/tocar/llepar allò que no toca. També funciona dir-li fort i clar "NO!", i per foragitar-lo de la habitació amb un picar de mans sec n'hi ha prou per a que s'allunyi atemorit.

Quan l'hem de renyar ens sap un greu... sabem que hem de ser inflexibles per a que aprengui el que està bé i el que no, però el posat que fa quan ens posem ferms és tan entendridor que dóna ganes d'omplir-lo de carícies; però no, hem de ser conseqüents i alliçonar-lo només quan està fent (o acaba de fer ipso facto) una malifeta, així ell entén que un fet desencadena un altre, igual que amb els premis que li donem quan fa alguna cosa ben feta.