Per Internet hi ha un munt de pàgines de centres de Protectores dels Animals, així que després de repassar un bon munt d’elles vam decidir anar aquest diumenge a visitar la Protectora de Mataró, a fer-hi un cop d’ull i veure “in situ” si això d’adoptar un gos era realment el que volíem.Un cop allà hem vist que les instal·lacions, tot i petites, són prou ben condicionades i hi ha un munt de voluntaris (la majoria mainada) que passen per allà per passejar els quissos.
Ens han convidat a passar dins del recinte per fer un cop d’ull als candidats a adopció. Són tots molt grans de mida, n’hi ha de tota raça i caràcter però no ens acabem de decidir per cap. És difícil triar.
El més impressionant ha estat el silenci que s’ha imposat tot d’una, aturant-se tots els lladrucs de la quarantena d’animals que ens envoltaven en el moment en que han entès que, com qui diu, estàvem passant revista per seleccionar un afortunat. Els gossos ho sabien, ens miraven immòbils, amb esperança als ulls i remenant les cues, donant-nos el millor efecte possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada