No ha tocat el pinso sec ni gairebé l’aigua i ens tornem a amoïnar. Ja ens pensàvem que els primers dies d’adaptació serien complicats però que no mengi ni begui no pot ser pas bo. Decidim encetar un dels botifarrots de salami per gossos que ens han dit que li encanta i, efectivament, per fi el veiem pletòric d’alegria quan li donem uns quants bocins. Segueix sense tocar el pinso sec però per ser el primer dia creiem que s’ha guanyat un àpat tou.
Fem un nou descobriment, i és que quan beu aigua queda ben xop de la barba i després regalima durant una bona estona per tot el pis. Hem triat un drap vell de la cuina per assecar-li els morros cada cop que begui, tot i que m’ensumo que això de passar el motxo ara serà el pa nostre de cada dia. Millor, així ens disciplinem també nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada