Rastes

Més passeigs i carícies pel gos i pel meu company, que sembla que dels nervis, de voltar amb el gos de matinada i no dormir ha agafat algun microbi perquè es va trobant malament per moments. Ara he de cuidar dels meus dos nois, quina feinada!

Hem raspallat al gos i sembla que li encanta. Tot i això les rastes no les hi hem pogut desfer i frisem per dur-lo a pelar el més aviat possible, perquè de tant en tant es remena com una centrifugadora amb potes i deixa anar pèls, pols i ves a saber què més per tot arreu. A més a més fa molta olor (pudor no seria la paraula) i creiem que amb la pelada estarà més net i no farà tanta fortor. Ja ho veurem.

Segueix sense fer ni pipi ni caca enlloc. Aquest manso rebentarà si segueix així! La bona notícia és que ja se sent com a casa i ha après a pujar i baixar les escales amb més facilitat del que ens esperàvem. A més ha menjat una mica de pinso sec barrejat amb el seu salami ben esmicolat, així que ja estem més tranquils.

Aquesta nit l’hem deixat sol perquè teníem un sopar amb uns amics. Hem tornat tard però no hem observat cap malifeta ni cap cosa fora de lloc, això sí, hem tornat a tenir una petita serenata del Pirata, perquè hem deixat la porta oberta per a que ens ensumi però hem barrat el pas posant un tamboret a la porta. No sé si ha sigut millor el remei que la malaltia perquè al no poder passar encara estava més inquiet. M’he hagut de llevar diverses vegades a renyar-lo i crec que al final ha acabat entenent el missatge, perquè ens ha deixat dormir finalment. Ara entenc als amics que han sigut pares primerencs quan expliquen que van cansats perquè a les nits s’han de llevar un munt de vegades. Quina experiència, Déu n’hi do!