Amor a primera vista

Divendres 21 d'abril de 2006

Arriba divendres a la tarda i per fi tenim una mica de temps per dedicar al Pirata i portar-lo a fer una volta com Déu mana (amb l’esperança que faci el seu primer riu fora de casa). Decidim provar d’ensenyar-lo a baixar les escales que duen a la llera del riu. Costa força, però a base d’ànims a dues veus, mirades de simpatia i complicitat del vianants, una bona dosi de paciència i l’ingredient màgic (comencem a creure que és el millor invent de l’home: salami per gos!) aconseguim que faci els seus primers passos insegurs en els esglaons. Una vegada a baix l’afoguem a carícies a quatre mans i el deixem sense corretja per a que alliberi tensions ensumant cada pam quadrat.

A aquestes hores hi ha força moviment de persones i els seus amos: Coincidim amb un veí de l’escala que acompanya a un Snauser miniatura. L’animal baixa directament per les escales, no mira a ningú, pixa en quatre racons, caga a discreció... sembla l’amo del lloc. Ens assabentem que hi ha una dona que treu el gos de la seva germana malalta. El gos és petit i “catxondo”, en l’ample sentit de la paraula, però una ràpida ensumada al Pirata, fa que perdi tot interès cap a ell. L’encontre es veu interromput per dos gossos a la carrera, ens mirem estranyats mentre procurem mantenir en Pirata ben aferrat. El propietari d’un dels gossos, amb un posat indiferent, ens explica que segurament la femella “va alta” i el seu gos la ronda. Efectivament, la “parella” desapareix riu enllà fent cas omís del reclam de l’amo. Mentrestant l’amo de la femella, fent-la petar amb uns col·legues, no se n’adona del que passa fins que l’home tranquil el va a trobar per fer-li cinc cèntims de l’assumpte. Amb la calma de que ha fet gala, camina en direcció contrària als “enamorats” per sorpresa nostra. No ho fa per deixadesa, sinó que va a trobar la passera per arribar a l’altra riba on els amants presumiblement han fet el seu niu d’amor. Mentrestant, l’amo de la futura mamà camina perplex acompanyat dels seus contertulians en direcció de l’escena del crim. Finalment tots quatre tornen... uns més alegres que altres...

Després del curiós episodi decidim tornar a casa, veient que en Pirata encara no es decideix a buidar la cisterna allà on tocaria (comença a ser desesperant). Pujar les escales no és tan traumàtic, tot i que es fa pregar una mica; el premi final, però, està assegurat.

Veient que s’ha fet tard, i aprofitant l’avinentesa que passem per davant d’un famós restaurant mexicà de la zona, provem de demanar-los si fan menjar per emportar. “No hi ha cap problema” - diuen, això sí que és una bona sorpresa!